Abstract
En el cada vegada més extens univers dels estudis elaborats en educaciù sota la influéncia de l'obra de Michel Foucault, el llibre de Mark Olssen conté una diferéncia digna de ser apreciada. No intenta traìar una aproximaciù més a la instituciù escolar com a dispositiu . Tampoc pretén obrir un nou domini on aplicar l'análisi genealógica. El llibre que es presenta no se situa en estos honrosos filons foucaultians. El que oferix Olssen és un exemplar desplegament del mode de recepciù de l'obra de Foucault que opera en eixa difusa i plural fracciù del medi educatiu anglosaxù (Cleo Cherryholmes, Henry Giroux, Jennifer Gore, Michael Peters, James Marshall...) que, amb saludable actitud de reflexivitat indisciplinada, s'ha conformat davall el propósit d'obrir la tradiciù de la teoria crítica de l'educaciù i la societat a les noves ferramentes conceptuals, les preguntes i les troballes proporcionades per la línia de pensament que académicament identifica amb l'etiqueta de postestructuralisme.